El masclisme a La Plaça del Diamant

Hola!

Porto dies pensant que m'agradaria tractar el tema del masclisme i per fer-ho he trobat un treball que vaig fer a final de curs. Aquest treball és sobre la novel·la La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i es feia sobre el que es volgués mentre es treballés el llibre. Jo vaig decidir fer-lo sobre els símbols masclistes d'en Quimet vers la Natàlia i els seu fills. En el treball es poden veure desde els masclismes més "evidents", més fàcils de veure fins als més sublims.

Anàlisi:

Capítol I:

“Colometa” → despersonalització

“Me la robarien?” → possessió

Capítol II:

“La primera cosa que em preguntava era si ja havia renyit amb en Pere” → control

“Si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé” → despersonalització

“Va fer-me un gran sermó sobre l'home i la dona i el drets de l'un i els drets de l'altre” → discriminació

“- I si una cosa no m'agrada de cap de les maneres?” → control

“T'ha d'agradar, perquè tu no hi entens” → despersonalització

“Pobra Maria” → maltractament psicològic, busca fer-la sentir malament i insignificant

“No em va contestar” → la ignora, només pensa en ell

“Et baldaré!” → maltractament físic

Capítol III:

“- No vull que treballis més per aquest pastisser!” → despersonalització, control

“Li vaig dir que no cridés” → la crida

“Em va agafar pel coll amb una mà i em va sacsejar el cap” → maltractament físic, violència

“Pobra Maria” → maltractament psicològic

“Me les va tirar per l'esquena” (les veces) → maltractament físic, violència

“Et faré comprar davantals” → possessió, imposició

“Em va clavar un pessic” → maltractament físic, violència

Capítol IV:

“Ens vam barallar altra vegada amb en Quimet per culpa de la seva mania amb el pastisser” → control

“Se'm va posar com un gall de panses i va dir que havia vingut a demanar-me explicacions, perquè m'havia vist amb en Pere” → control

“Li havia de prometre que no sortiria més amb en Pere” → control

“Em va fer demanar perdó agenollada per dintre per haver sortit amb en Pere que, pobra de mi, no havia vist d'ençà que havíem renyit” → humiliació, maltractament psicològic, control

Capítol VII:

“Quan provava de sortir em picava el cap des de dalt, ¡castigada!, cridava” → maltractament físic, violència

“¡Plam!, la mà al cap, ¡castigada!”→ maltractament físic, violència

“Aquesta broma, després, me la va fer moltes vegades” → maltractament físic reiterat

“Va dir que el mosso no m'havia d'haver acompanyat” → control

“I jo no em podia treure la Maria del cap. Si fregava, pensava: la Maria ho deu fer més bé que no pas jo. Si rentava plats, pensava: la Maria els deu deixar més nets. Si feia el llit, pensava: la Maria deu deixar els llençols més tibants... I només pensava en la Maria, sense parar, sense parar” → maltractament psicològic

“Vaig amagar les xicres; quan pensava que les havia comprades sense demanar permís a en Quimet per comprar-les, el cor se m'encongia” → maltractament psicològic, li té por

“L'endemà es llevava com un remolí, tirant la roba enlaire sense mirar si em deixava destapada” → no li importa què sent ella

Capítol VIII:

“En aquella cadira només hi podia seure ell. És cadira d'home, va dir” → menyspreu, exclusió

“Colometa no badis, Colometa has fet un nyap, Colometa vine, Colometa vés” → despersonalització

“- Pere?... I va fer una cosa amb la boca. No sé qui vols dir.

Aquell noi que vaig deixar per casar-me amb tu.

No li has parlat pas?

Li vaig dir que ens havíem preguntat com estàvem i em va dir que havia d'haver fet veure que no el coneixia” → control

Capítol X:

“Es reia de mi” → burla, maltractament psicològic

“Seria ell el que triaria el nom del seu fill o filla” → despersonalització

“En Quimet volia que cada setmana li planxés els pantalons” → submissió

Capítol XIII:

“Em va buidar la golfa de totes les coses que jo hi tenia” → invasió de l'entorn, imposició

“Em va fer pintar” → domini, submissió, imposició

Capítol XIV:

“No vaig poder saber d'on l'havia treta” → desconfiança, incomunicació

Capítol XV:

“Quan els veia marxar sempre pensava que no els tornaria a veure” → no es preocupa per ella

“I a mi em feia mal aquell patir de veure'ls sortir amb la moto” → no es preocupa per ella

“Li van posar Rita” → submissió, imposició

“La seva mare el feia tornar com una nena” → diferències entre sexes

Capítol XVI:

“Volia pegar el nen” → maltractament físic

Capítol XXIV:

“Quan en Quimet li demanava una cosa ell no sabia dir-li que no, perquè tenia una manera de mirar-lo entremig dels ulls que el vencia...” → maltractament psicològic

Capítol XXV:

“I va ser el aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig! Però no sabia com... Aquest pensament se’m va quedar per dins del cap com una brasa” → maltractament psicològic

“Jo pensava en l’acabament del poble dels coloms i tot el que en Quimet en deia m’entrava per una orella i em sortia per l’altra com si, d’orella a orella, se m’hi acabés de fer un forat” → maltractament psicològic

“El colom que covava, quan em veia a prop, alçava el cap i estirava el coll...” → maltractament psicològic, manera de desfogar-se

Conclusió:

Amb tots aquests exemples podem veure que en Quimet és una persona masclista, autoritària, egoista i molt gelosa. Però que tot i així, la Natàlia surt endavant. La protagonista suporta aquesta situació perquè com bé diu ella mateixa, està sola; no sap pràcticament res de la vida.

És cert que no totes les accions les ha fet en Quimet, però totes les ha provocat. Un exemple és quan la Natàlia va al colomar i comença a maltractar als coloms. Això ho fa per desfogar-se i d’alguna manera sentir-se millor, ja que no té a ningú amb qui parlar ni que la comprengui.

Gràcies a tots aquests fets, podem saber que la Natàlia és una persona submisa i resignada amb la vida que té. L’única cosa que li dóna sentit a la seva vida és alimentar als seus fills una vegada en Quimet mor.

---

Què en penseu? Quina és la vostra opinió sobre el masclisme?

Fins aviat!,

Aisa Serra

#masclisme #LaPlaçadelDiamant