Oda a Europa
- Aisa Serra
- 3 ago 2016
- 2 Min. de lectura
Bon vespre!
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres un poema que vaig fer aquest passat mes de juny per un treball de l'institut. Tracta sobre els refugiats i sobre com Europa està actuant amb ells, cosa que no m'agrada i crec que ha de canviar.
Abans de que el llegiu, avisar que és un poema inspirat en Oda a Espanya, de Joan Maragall. Poema que parla sobre l'Espanya de l'època en la que vivia i de com enviava a morir a soldats catalans a una guerra ja perduda.
Us animo a seguir i que d'aquesta manera, pugueu fer-vos una idea del que penso d'aquest tema.
ODA A EUROPA
Escolta, Europa, - la veu dels teus amics que són d'una altra terra – no els teus veïns; parlen els teus companys – que no poden guanyar la batalla. En aquests – no els has acollit, als teus germans, massa.
T'has preocupat molt – pels teus descendents i pels que amb tu conviuen, t'has preocupat molt per viure en pau; però i dels altres, què n'heu fet? Què n'heu fet a part d'oblidar-los?
Que reflexionis – és el que vull. Tan difícil és ajudar-los? Tots som homes – del mateix món, no els enterris més – ajuda'ls a viure: que al final és el que volen.
Molt capficat estaves – en els teus béns però poc cuidaves dels dels altres: poc t'importaven – tots aquells morts, totes aquelles pèssimes desgràcies; simplement preferies oblidar-te'n, oh trista Europa!
Jo he vist platges – plenes de gent, dels teus companys – ben morts de gana: famolencs estaven – pel seu llarg viatge; però tu el cap giraves – com si no passés res, cap a una altra banda.
On són les vies? - On són les barques? Lliures de gent, que no marxa refugiada? Tu vas triar, - aquella desgràcia. Europa, Europa, - retorna la pau, la tranquil·litat i la calma!
Salva'ls, oh!, salva'ls – del seu patiment; que la consciència et torni a fer humana, justa i compassiva; tu voldries tots aquests morts? Aixeca la cara, no t'amaguis i accepta'ls a tots!
On ets, Europa? - no et trobo enlloc, No sents com el poble reclama justícia? No veus als teus companys – que et demanen que els salvis? On has perdut la humanitat? Aquell desig de salvaguarda? Adéu, Europa!
Espero que us hagi agradat, i no dubteu en dir la vostra!
Fins aviat,
Aisa
Comentarios